EL PAPER DE LA DONA COM ARTISTA EN LES AVANTGUARDES HISTÒRIQUES I EN EL SEGLE XX: MARÍA GUTIÉRREZ BLANCHARD

BIOGRAFIA

La pintora María Gutiérrez Cueto, més coneguda com María Blanchard, va nàixer 6 de març de 1881 a Santander.
María va nàixer amb una deformitat física en la columna. Per aquest motiu, va patir contínues burles des de la infància que li afectaran psicològicament la resta de la seua vida. La pintura serà la seua gran evasió.
Va créixer en un ambient familiar culte. En 1903 es va traslladar a Madrid per a començar la seua formació amb els pintors Emilio Sala, Fernando Álvarez de Sotomayor i Manuel Benedito.
Després d'obtenir la Tercera Medalla de l'Exposició Nacional de Belles arts amb Els primers passos, la Diputació de Santander li concedeix una beca en 1909, per a completar els seus estudis a París. Allí va rebre classes del pintor espanyol Anglada Camarasa i de Kees van Dongen, que orienten el seu treball cap a la llibertat del color i l'expressió, allunyant-se de la seua formació acadèmica espanyola.

En la capital francesa, va formar part del grup cubista parisenc, va assimilar els seus pressupostos i va desenvolupar una pintura cubista introduint elements personals, com és el tractament del color.
A poc a poc abandonarà aquest estil i s'inclinarà per la figuració. Es tracta d'una figuració en la qual hi ha certa influència constructiva del cubisme. Es caracteritza pels colors dramàtics, dibuixos durs i violents contrastos. Són imatges intimistes, expressives, de personatges desvalguts.
En 1927, la seua salut comença a deteriorar-se, pateix tuberculosi, però no deixa de pintar. Finalment, mor en 1932.

OBRES DE MARÍA BLANCHARD


Nature morte cubiste (1917)

Nature morte cubiste (1917)

És una naturalesa morta formada per una botella i una compotera sobre un moble. La botella suposa una pauta vertical que equilibra les línies obliqües i corbes que predominen en la composició.
Destaca el tractament cromàtic i lumínic, aconseguit mitjançant el contrast de plànols foscos amb plànols clars i introduint matisos intermedis.

Composició cubista (1918)

En aquest quadre, els elements estan menys definits. Els plànols se superposen uns a uns altres trencant la sensació de profunditat. La gamma cromàtica és restringida i austera, grises, ocres i blancs que contrasten amb el blau fosc del fons.
Les lletres pintades "LA" i "ES", són utilitzades amb molta freqüència per l'autora en les seues obres cubistes

Nature morte cubiste (1919)

En aquesta obra, les línies i plànols, traçats amb gran rigor geomètric, recorden a Juan Gris. El conjunt és ordenat i animat. S'estableix un diàleg entre les línies rectes i corbes. Les primeres, donen la forma dels plànols i arestes i les segones, pertanyen als objectes. Presenta una gran lluminositat.

Nature morte cubiste

Correspon a l'última part del període cubista de María Blanchard. En els anys següents es produirà un canvi en la seua trajectòria evolucionant cap a la figuració. Representarà escenes diàries de gran sentiment, encara que són deutores del cubisme des del punt de vista compositiu. Com per exemple:

Maternitat (1925)