EL PAPER DE LA DONA COM ARTISTA EN LES AVANTGUARDES HISTÒRIQUES I EN EL SEGLE XX: JUANA FRANCÉS

BIOGRAFIA

Juana Francés en una de les seues creacions

Juana Concepción Francés va nàixer a Alacant en 1926, i va morir a Madrid en 1990. Va estudiar música i es va formar en l'Escola de Belles arts de Sant Fernando de Madrid.
En 1956 va conèixer a l'escultor Pablo Serrano, amb qui es va casar temps després.
La seua primera etapa va ser figurativa, influïda per l'expressionisme alemany. Després, l'estudi de nous materials va fer que la seua pintura evolucionara cap a l'informalisme. Ja en 1956 va començar a experimentar amb l'abstracció; i a partir de 1957, després de la fundació del Pas, va iniciar una etapa adscrita a el “informalisme matèric”.
A partir de 1961 va començar a incorporar materials de deixalla. A partir dels 80 va tornar a l'abstracció. A la seua mort, l'artista va decidir deixar el seu llegat a l'Ajuntament d'Alacant que, entre els seus fons, posseeix la Col·lecció Juana Francés. Ella va voler que tota la seua obra fóra dividida en quatre parts i que formara part dels fons patrimonials de quatre ciutats espanyoles amb les quals va tenir una forta relació sentimental: Zaragoza, Madrid, València i Alacant.
La col·lecció llegada a aquesta última ciutat està constituïda per 73 peces, entre pintura, obra gràfica i instal·lacions; que van des de les seues primeres obres figuratives de 1950-1955 fins a la seua mort en 1990.

ALGUNES OBRES SEUES:

• Dona amb dos xiquets (1952)

Dona amb dos xiquets (1952)

La primera etapa pictòrica de Juana Francés va ser figurativa amb formes geomètriques de dones, grups familiars o maternitats. Aquesta primera etapa pictòrica és molt lírica amb influències del surrealisme, l'expressionisme, el cubisme i el realisme màgic, però la pintora ja està cercant el seu propi estil i el seu propi discurs. Treballa molt les textures i ja innova amb noves tècniques.

• Terra de camps (1962)

Juana Francés abandona a poc a poc l'informalisme matèric i centrarà el seu interès en l'home urbà, abordat des d'un punt de vista existencial. S'inicia la seua tercera etapa pictòrica que ocupa des de 1963 a 1980, cridada per ella mateixa L'Home i la Ciutat. En aquests anys apareix una preocupació constant per assumptes com el poder dels mitjans de comunicació o la tecnologia (apareixen en les seues obres imatges de telèfons, televisions i incipients computadors). Per a l'artista, aquests elements condueixen inexorablement a la incomunicació, l'aïllament i la solitud.