BIOGRAFIA, OBRES I EXPOSICIONS
Nascuda en Nova Jersey en 1954, Cyntia Morris Sherman no va manifestar la seua vocació artística fins que va arribar a la Universitat de Buffalo. Allí va començar pintant, però prompte es va adonar que no era el seu; de la pintura reconeix: «... no hi havia res més que dir. Estava meticulosament copiant un altre art i llavors em vaig adonar que només podia usar la càmera i desenvolupar les meues idees amb ella». I certament, va anar en la fotografia on va trobar el seu mitjà d'expressió, arribant a convertir-se en una de les fotògrafes més rellevants.
Ella mateixa, una càmera fotogràfica i una mica de *atrezo és la matèria primera que Cindy Sherman ha necessitat per a afegir el seu nom a l'elenc dels grans fotògrafs de la segona meitat del segle XX, encara que ella, més que fotògrafa, es considere una artista visual que utilitza la *fotografia.
L'artista no dubta a recórrer al artifici, en l'expressió i en la preparació, per a narrar una història valent-se d'una sola imatge, per a incitar a la imaginació al fet que invente la història que hi ha darrere. I, pel que sembla, tot va començar per l'afició a disfressar-se que tenia des que era xiqueta; reconeix que no sap si per avorriment, com a teràpia o per la seua fascinació pel maquillatge.
Amb l'inici de la dècada dels 80 va realitzar la sèrie "Centerfolds", representant-se com les models dels desplegables en les revistes masculines.
"Disasters, Fairy Tales i Disgust pictures" són treballs en els quals, per mitjà de l'abjecte, representant vísceres, vòmits, mutacions i personatges de terror, alerta del canvi que està patint la societat, caent en un consumisme feroç.
En "History Portraits" torna a l'autoretrat, però aquesta vegada en color i recreant pintures renaixentistes i barroques, representant personatges femenins i masculins, o personatges mediàtics del moment. La seua intenció és desmitificar les personalitats que la societat s'obstina a enaltir, ja siga en forma d'obres mestres o d'estels de televisió.
La dona de les mil identitats es veu a si mateixa com un llenç en blanc en el qual plasmar diferents iconografies de dona i el resultat és, en paraules d'Eva Respini, la conservadora que va organitzar la retrospectiva en el "MoMA" en 2013, «una enciclopèdia d'estereotips femenins». Les seues fotografies no són autobiogràfiques però, en ocasions, per mitjà de la artificiositat, semblen plasmar la crua realitat.
Quan realitza la sèrie "Sex Pictures" ja no queda gens de si mateixa i les figures apareixen retorçades, mutilades, resumant líquids i, encara que l'espectador sap que es tracta de maniquís, deixa un neguit difícil de digerir, aconseguint el seu objectiu que no és un altre que denunciar la violència física contra la dona.
PÀGINES D'INTERÉS
No hay comentarios:
Publicar un comentario