miércoles, 30 de marzo de 2016

YAYOI KUSAMA




BIOGRAFIA

Va nàixer en Matsumoto, Nagano, Japó, en 1928, i va començar la seua carrera artística en la dècada dels anys cinquanta. Els seus inicis van estar molt marcats per la influència de la pintura tradicional japonesa i pels pensaments obsessius i les conseqüències de les seues crisis alucinatories, que l'artista atribueix als maltractaments patits en la seua infància. Així va nàixer el concepte que l'artista crida xarxes d'infinit, grans superfícies cobertes per pigues que constitueixen des de llavors el seu element plàstic més característic, el seu senyal d'identitat.
El seu treball comparteix alguns atributs del feminisme, minimalisme, surrealisme, Art Brut, pop i expressionisme abstracte. Ella mateixa es descriu com una artista obsessiva. La seua obra està impregnada de contingut autobiogràfic, psicològic i sexual, i inclou pintures, escultures, performans i instal·lacions. Kusama és també novel·lista i poeta, i ha desenvolupat una notable labor en el cinema i el disseny de moda. 

Cansada mentalment, va tornar de manera definitiva a Japó en 1973. A mitjan dècada del setanta Yayoi Kusama va ingressar voluntàriament en un hospital psiquiàtric prop de Tòquio. En 2002 va participar en l'exposició Sunday Afternoon per a la galeria 303 a Nova York, en 2003 va rebre l'Ordre de les Arts i les Lletres de França i en 2006 es va convertir en la primera dona a obtenir el Praemium Imperiale de Japó, en la categoria pintura.




OBRES

“Cada piga és un rostre en el Cosmos i expressa, per a Kusama, un desig de pau”. Però sens dubte, l'obra forta de la mostra, és la instal·lació “Ple de la lluentor de la vida”: una caixa tancada, a plena foscor, repleta de llumenetes que semblaven ser estels. Una galàxia.




Ascension of Polkas Dots (2006, Arte conceptual)
Yellow Punkin (1992, Arte abstracto)








PÀGINES D'INTERÉS



martes, 29 de marzo de 2016

CINDY SHERMAN




BIOGRAFIA, OBRES I EXPOSICIONS

Nascuda en Nova Jersey en 1954, Cyntia Morris Sherman no va manifestar la seua vocació artística fins que va arribar a la Universitat de Buffalo. Allí va començar pintant, però prompte es va adonar que no era el seu; de la pintura reconeix: «... no hi havia res més que dir. Estava meticulosament copiant un altre art i llavors em vaig adonar que només podia usar la càmera i desenvolupar les meues idees amb ella». I certament, va anar en la fotografia on va trobar el seu mitjà d'expressió, arribant a convertir-se en una de les fotògrafes més rellevants.
Ella mateixa, una càmera fotogràfica i una mica de *atrezo és la matèria primera que Cindy Sherman ha necessitat per a afegir el seu nom a l'elenc dels grans fotògrafs de la segona meitat del segle XX, encara que ella, més que fotògrafa, es considere una artista visual que utilitza la *fotografia.

L'artista no dubta a recórrer al artifici, en l'expressió i en la preparació, per a narrar una història valent-se d'una sola imatge, per a incitar a la imaginació al fet que invente la història que hi ha darrere. I, pel que sembla, tot va començar per l'afició a disfressar-se que tenia des que era xiqueta; reconeix que no sap si per avorriment, com a teràpia o per la seua fascinació pel maquillatge.

Amb l'inici de la dècada dels 80 va realitzar la sèrie "Centerfolds", representant-se com les models dels desplegables en les revistes masculines. 

"Disasters, Fairy Tales i Disgust pictures" són treballs en els quals, per mitjà de l'abjecte, representant vísceres, vòmits, mutacions i personatges de terror, alerta del canvi que està patint la societat, caent en un consumisme feroç.


En "History Portraits" torna a l'autoretrat, però aquesta vegada en color i recreant pintures renaixentistes i barroques, representant personatges femenins i masculins, o personatges mediàtics del moment. La seua intenció és desmitificar les personalitats que la societat s'obstina a enaltir, ja siga en forma d'obres mestres o d'estels de televisió.




La dona de les mil identitats es veu a si mateixa com un llenç en blanc en el qual plasmar diferents iconografies de dona i el resultat és, en paraules d'Eva Respini, la conservadora que va organitzar la retrospectiva en el "MoMA" en 2013, «una enciclopèdia d'estereotips femenins». Les seues fotografies no són autobiogràfiques però, en ocasions, per mitjà de la artificiositat, semblen plasmar la crua realitat.


Quan realitza la sèrie "Sex Pictures" ja no queda gens de si mateixa i les figures apareixen retorçades, mutilades, resumant líquids i, encara que l'espectador sap que es tracta de maniquís, deixa un neguit difícil de digerir, aconseguint el seu objectiu que no és un altre que denunciar la violència física contra la dona.





PÀGINES D'INTERÉS 




NIKI DE SAINT PHALLE



BIOGRAFIA


Provocadora com a poques, Niki de Saint Phalle (1930-2000) entre 1930 i 1951, viu a Nova York. Durant uns anys és actriu de teatre i sense haver rebut cap educació artística comença, no obstant açò, a pintar en 1952. Va començar a donar-li forma, al voltant de l'any 1964, a una sèrie de voluptuoses figures femenines d'alegres i virolats colors que més tard es van convertir en el seu sant i senya. Va aprendre a guarir les seues ferides creant, a barallar contra el rol que la societat els va col·locar a les dones, sense preguntar-los si els agradava o no, durant anys i anys. El conjunt de l'obra d'aquesta escultora francesa, ratllada fa mig segle de superficial i ornamental, és en realitat un complex procés de sanació, una catarsi.

Una visita al parc Güell de Gaudí va marcar un punt de no tornada en la vida de Niki de Saint Phalle. Des d'aquest moment, l'artista va entendre que el que desitjava fer era «espais públics» i, a partir d'ací, va començar a sembrar el món d'escultures de prostitutes, deesses, núvies i les seus cèlebres “Nanas”, gegantesques i multicolors figures femenines. La provocació es va convertir en el motor del seu treball i va fregar el seu punt més àlgid quan, en 1966, va instal·lar a Estocolm la figura d'una dona jacent, embarassada, de 29 metres de llarg, a la qual els espectadors podien «accedir» a través de la seua vagina.


OBRES

A mitjan dels anys 60, emprèn la sèrie de les “Nanas”, caricatures pintades i barroques de la condició femenina que remodela constantment. Produïdes en diferents grandàries, algunes són molt grans, com l'existent en “Hanover”, o fins i tot gegantesques, com la instal·lada en la Moderna “Museet de Stockholm” (28 m de longitud, 9 m d'amplària i 6 m d'altura), denominada “Hon” ("Ella" en suec). Aquesta última, model d'escultura transitable, va absorbir 100.000 visitants que van passejar per via vaginal a través de la totalitat del seu ventre, abans de ser destruïda al cap de 3 mesos. A l'interior d'aquesta “meganana” es trobava un bar "de llet", un xicotet cinema, un planetari, un aquari i una galeria d'art omple de falsificacions d'obres mestres modernes.




Les “Nanas” van clausurar aquesta etapa, la més fosca de Niki de Saint Phalle, per a inaugurar una època de llum i d'alegria. La dona va passar a convertir-se en objecte de culte, de desig, voluptuosa, brillant, nines immenses, multicolors i optimistes que van convertir en objecte les ganes de viure.


PÀGINES D'INTERÉS 





lunes, 28 de marzo de 2016

MARGARET KEANE



                                        COM VA SER LA SEUA VIDA?


      Keane va néixer en 1927 sota el nom Peggy Doris Hawkins en Nashville, Tennessee. De petita era coneguda a l'església local pels seus esbossos d'àngels amb grans ulls. Des de sempre va atribuir a la relació amb la seva àvia el seu profund respecte per la Bíblia i la inspiració del seu art.

 
       COM ÉS ES SEU ESTIL?

     L'estil de Margaret destaca per la grandària i la profunditat dels ulls de les persones que pinta. a més  sol pintar nens petits, especialment nenes prenent com a exemple el seu a la seva filla Jane. però a més també té alguns autoretrats també posant l'accent en els ulls.


OBRES DE MARGARET KEANE



PER QUÈ? 
      Les components del grup hem triat a aquesta autora a causa que totes hem vist la pel·lícula de “Big eyes” que tracta sobre la vida del matrimoni entre Margaret i Walter keane. És una pel·lícula molt interessant i recomanem veure-la. El tráiler es troba al següent enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=hT5LYEV_Clo

 

PÁGINES D'INTERÉS

http://www.ideal.es/jaen/culturas/201412/19/ojos-grandes-estan-jaen-20141218215529-v.html 

GERDA WEGENER



COM VA SER LA SEUA VIDA?
           Gerda Wegener (1885-1940), pintora i il·lustradora danesa de principis del segle XX. Cal destacar el seu art en el gènere eròtic, i posar l'accent en les seves aquarel·les lèsbiques.


        Gerda Wegener va viure obertament com a lesbiana, encara que el seu matrimoni amb Einar Wegener, també pintor, és un dels més curiosos de la història de l'art. Einar Wegener, qui més tard seria coneguda amb el nom de Lili Elbe.


COM ÉS EL SEU ESTIL?

         El seu art recull influències del romanticisme, el cubisme i sobretot el Art decó, tan de moda i tan present en aquell temps en tota expressió artística. Va aconseguir exposar les seves obres en la galeria Ole Haslunds de Copenhaguen diverses vegades, alguna cosa difícil d'aconseguir per a molts artistes durant la seva vida. Les creacions de Wegener estan molt disperses i en gran part desaparegudes en l'actualitat.

PÀGINES D'INTERÉS

        http://www.nuncalosabre.com/2012/08/gerda-wegener.html

PER QUÈ? 

       Les components del grup hem triat a aquesta autora a causa que totes hem vist la pel·lícula de “La noia danesa” que tracta sobre la vida del matrimoni de Gerda amb Einer però se centra en el canvi de sexe que sofreix el seu marit. És una pel·lícula molt interessant i recomanem veure-la.








OBRES DE GERDA WEGENER


domingo, 27 de marzo de 2016

MARÍA GUTIÉRREZ BLANCHARD

BIOGRAFIA

La pintora María Gutiérrez Cueto, més coneguda com María Blanchard, va nàixer 6 de març de 1881 a Santander.
María va nàixer amb una deformitat física en la columna. Per aquest motiu, va patir contínues burles des de la infància que li afectaran psicològicament la resta de la seua vida. La pintura serà la seua gran evasió.
Va créixer en un ambient familiar culte. En 1903 es va traslladar a Madrid per a començar la seua formació amb els pintors Emilio Sala, Fernando Álvarez de Sotomayor i Manuel Benedito.
Després d'obtenir la Tercera Medalla de l'Exposició Nacional de Belles arts amb Els primers passos, la Diputació de Santander li concedeix una beca en 1909, per a completar els seus estudis a París. Allí va rebre classes del pintor espanyol Anglada Camarasa i de Kees van Dongen, que orienten el seu treball cap a la llibertat del color i l'expressió, allunyant-se de la seua formació acadèmica espanyola. 
En la capital francesa, va formar part del grup cubista parisenc, va assimilar els seus pressupostos i va desenvolupar una pintura cubista introduint elements personals, com és el tractament del color.
A poc a poc abandonarà aquest estil i s'inclinarà per la figuració. Es tracta d'una figuració en la qual hi ha certa influència constructiva del cubisme. Es caracteritza pels colors dramàtics, dibuixos durs i violents contrastos. Són imatges intimistes, expressives, de personatges desvalguts.
En 1927, la seua salut comença a deteriorar-se, pateix tuberculosi, però no deixa de pintar. Finalment, mor en 1932.


OBRES DE MARÍA BLANCHARD


Nature morte cubiste (1917)
  • Nature morte cubiste (1917)
És una naturalesa morta formada per una botella i una compotera sobre un moble. La botella suposa una pauta vertical que equilibra les línies obliqües i corbes que predominen en la composició.
Destaca el tractament cromàtic i lumínic, aconseguit mitjançant el contrast de plànols foscos amb plànols clars i introduint matisos intermedis. 


  • Composició cubista (1918)
En aquest quadre, els elements estan menys definits. Els plànols se superposen uns a uns altres trencant la sensació de profunditat. La gamma cromàtica és restringida i austera, grises, ocres i blancs que contrasten amb el blau fosc del fons.
Les lletres pintades "LA" i "ES", són utilitzades amb molta freqüència per l'autora en les seues obres cubistes


  • Nature morte cubiste (1919)
En aquesta obra, les línies i plànols, traçats amb gran rigor geomètric, recorden a Juan Gris. El conjunt és ordenat i animat. S'estableix un diàleg entre les línies rectes i corbes. Les primeres, donen la forma dels plànols i arestes i les segones, pertanyen als objectes. Presenta una gran lluminositat. 



  • Nature morte cubiste 
Correspon a l'última part del període cubista de María Blanchard. En els anys següents es produirà un canvi en la seua trajectòria evolucionant cap a la figuració. Representarà escenes diàries de gran sentiment, encara que són deutores del cubisme des del punt de vista compositiu. Com per exemple: 

Maternitat (1925)

Maternitat (1925)


GALERIA D'IMATGES DE L'AUTORA



PÀGINES DE INTERÉS 

 


JUANA FRANCÉS

BIOGRAFIA


Juana Francés en una de les seues creacions
Juana Concepción Francés va nàixer a Alacant en 1926, i va morir a Madrid en 1990. Va estudiar música i es va formar en l'Escola de Belles arts de Sant Fernando de Madrid.
En 1956 va conèixer a l'escultor Pablo Serrano, amb qui es va casar temps després.
La seua primera etapa va ser figurativa, influïda per l'expressionisme alemany. Després, l'estudi de nous materials va fer que la seua pintura evolucionara cap a l'informalisme. Ja en 1956 va començar a experimentar amb l'abstracció; i a partir de 1957, després de la fundació del Pas, va iniciar una etapa adscrita a el “informalisme matèric”.
A partir de 1961 va començar a incorporar materials de deixalla. A partir dels 80 va tornar a l'abstracció. A la seua mort, l'artista va decidir deixar el seu llegat a l'Ajuntament d'Alacant que, entre els seus fons, posseeix la Col·lecció Juana Francés. Ella va voler que tota la seua obra fóra dividida en quatre parts i que formara part dels fons patrimonials de quatre ciutats espanyoles amb les quals va tenir una forta relació sentimental: Zaragoza, Madrid, València i Alacant.
La col·lecció llegada a aquesta última ciutat està constituïda per 73 peces, entre pintura, obra gràfica i instal·lacions; que van des de les seues primeres obres figuratives de 1950-1955 fins a la seua mort en 1990.

ALGUNES OBRES SEUES:


• Dona amb dos xiquets (1952)


Dona amb dos xiquets (1952)
La primera etapa pictòrica de Juana Francés va ser figurativa amb formes geomètriques de dones, grups familiars o maternitats. Aquesta primera etapa pictòrica és molt lírica amb influències del surrealisme, l'expressionisme, el cubisme i el realisme màgic, però la pintora ja està cercant el seu propi estil i el seu propi discurs. Treballa molt les textures i ja innova amb noves tècniques.

                             




  • Terra de camps (1962) 

Juana Francés abandona a poc a poc l'informalisme matèric i centrarà el seu interès en l'home urbà, abordat des d'un punt de vista existencial. S'inicia la seua tercera etapa pictòrica que ocupa des de 1963 a 1980, cridada per ella mateixa L'Home i la Ciutat. En aquests anys apareix una preocupació constant per assumptes com el poder dels mitjans de comunicació o la tecnologia (apareixen en les seues obres imatges de telèfons, televisions i incipients computadors). Per a l'artista, aquests elements condueixen inexorablement a la incomunicació, l'aïllament i la solitud. 

Terra de camps (1962)


GALERIA D'IMATGES DE L'AUTORA





PÀGINES DE INTERÉS